L'Envelliment
Amb l’envelliment, totes les nostres funcions es ralentitzen i disminueixen les nostres capacitats. Això vol dir que segurament no hi veurem tan bé com abans, hi sentirem menys , caminarem més poc a poc, potser els aliments ens semblaran menys saborosos, ens costarà més percebre les olors,haurem d’esforçar-nos més per memoritzar les coses i potser les oblidarem més fàcilment,…
Les nostres funcions es ralenteixen però seguim sent qui som.
La persona gran té una història , un caràcter, uns costums, uns coneixements, una manera de fer que ha acumulat al llarg de la seva vida. Té una experiència que la fa ser qui és i això no desapareix amb el pas dels anys.
En un envelliment sa, només caldrà que la persona disposi del temps necessari per portar a terme les accions que es proposi, sense que ningú ho hagi de fer per ella. Potser caldrà adaptar l’entorn a les seves necessitats o donar-li suport en aquelles activitats que puguin suposar un risc si les realitza sola, però a banda d’això, hem de recordar sempre que la persona que s’ha fet gran NO S’HA TORNAT UN NEN que no sap fer res al que hem de guiar i prendre decisions en lloc seu.
En un envelliment patològic les coses poden ser diferents. Si es presenta una situació de demència hi haurà coses que amb el pas del temps la persona no podrà fer per ella mateixa perquè la seva capacitat cognitiva per valorar la conveniència o no de fer aquell o aquell altre acte està deteriorada i pot prendre decisions errònies que la poden posar en perill. Per això, caldrà protegir-la i conduir-la per on considerem més adequat per la seva qualitat de vida. Però fins i tot en aquest supòsit de que la persona no pugui decidir per manca de capacitat, no hem de perdre de vista que segueix sent una persona amb una història, uns costums, unes emocions,… i recordar que tot i no ser capaç d’expressar-se a dins del seu cap hi ha tots els esdeveniments d’una vida que nosaltres no podem obviar.