Trastorns Alimentaris

No és gens estrany en els malalts d’Alzheimer que es doni una pèrdua de pes de vegades des de l’inici de la malaltia, i que tendirà a augmentar en fases més avançades. És important que es faci un control del pes i un seguiment per part del metge de l’estat de salut del malalt. Ell sabrà en quin moment, si arriba, cal donar una alimentació suplementària que compensi les mancances nutricionals detectades.

Però si la persona ja no és capaç d’alimentar-se correctament i equilibrada, cal assegurar-se de donar-li  nutrients en quantitat adequada i en les proporcions correctes. Això es pot definir amb:

DIETA EQUILIBRADA

Procurar que mengin de tot en quantitats correctes, guiant-nos en principi per les que solia menjar quan era una persona autosuficient. Pot ser que cap al final de la malaltia es consideri necessari pautar una dieta hiperproteica. Això serà competència del metge i caldrà que seguim les seves indicacions.

HIDRATACIÓ SUPLEMENTÀRIA 

Més fàciment encara que la mala nutrició es pot donar amb facilitat una deshidratació. Com que no senten la necessitat de beure, cal que siguem els cuidadors els qui ens preocupem que facin la ingesta d’aigua necessària. Si veiem que els costa prendre-la, haurem de buscar alternatives.Les infussions o l’aigua acolorida amb una mica de xarop de grosella, menta,etc. poden ser una bona solució per aconseguir que beguin. Ocasionalment podem sustituir l’aigua per llet o sucs de fruita.

Si el motiu pel qual no beuen és la dificultat per empassar líquids, podem afegir a l’aigua els productes espessants que venen a les farmàcies o sustituir-la per gelatina de fruites, que podem preparar a casa o comprar ja preparades.
Fins i tot si tenim totes aquestes precaucions, no garantim que no es pugui donar al final de la malaltia un estat de desnutrició. Cal que recordem que aquesta situació NO es dóna per negligència ni tenim sempre el poder d’evitar-la.

POSSIBLES ESCENARIS

Hi poden haver en les persones amb demència transtorns associats amb l’alimentació que ens sorprenen i que malgrat tenir una importància relativa ens trasbalsen i poden ser causa d’enfrontaments si no els valorem en la seva mida justa. A tall d’exemple en plantegem  algunes, a la vegada que intentarem donar una possible explicació del perquè es donen i de quines podrien ser les nostres respostes.

SITUACIÓ No li agrada el mateix que abans: sempre li havia agradat molt la carn i ara no la vol ni veure. Diu que no n’ha menjat mai i que allò és una porqueria i que no s’ho pensa menjar.

MOTIUS Pot ser que no sàpiga utilitzar el ganivet i que per tant rebutgi el tall de carn per la dificultat que li representa.

RESPOSTA Evitarem intentar fer-lo entrar en raó sobre el fet que tota la vida t’ha agradat molt la carn i provarem d’oferir-li de nou el tall a trocets i dient-li: a veure si això t’agrada.Si malgrat tot no s’ho menja, ho deixarem córrer per aquella vegada. Si es dóna de forma continuada el fet de no voler menjar la carn, buscarem noves formes de presentació que siguin més toves o tinguin un aspecte diferent.

SITUACIÓ Li agraden coses que abans no volia menjar. Reclama que se li doni allò que mengen els altres, no vol un menjar diferent.

MOTIUS Potser no reconeix el que estan menjant, ja no té capacitat per recordar els costums i gustos adquirits amb anterioritat

RESPOSTA L’objectiu fonamental és que mengi. Si vol una cosa que mai no havia volgut menjar, oblidem-nos de l’ahir. Ara és una persona amb conductes diferents i l’haurem d’anar acceptant amb els seus canvis constants.

SITUACIÓ Es cansa, no està motivat.

MOTIUS Si ja no reconeix la sensació de gana, ni comprèn la necessitat de menjar o el menjar com a tal, el seu desinterès anirà en augment.

RESPOSTA Per compensar aquestes situacions podem fer coses com:

-Procurar fer plats concentrats que tinguin poc volum. Fer un plat únic. Si cal, consultar sobre l’administració de complements (begudes,batuts)

- Mantenir l’activitat física per tal d’estimular la gana

- Mantenir un horari durant tot el dia i naturalment a les hores de menjar.

- Donar-li poques quantitats i més sovint, sempre a les mateixes hores i en el mateix lloc

-Presentar el menjar de forma agradable a la vista

-Associar l’hora del menjar amb coses que li agradin: la visita d’un nét, música, mirar al carrer...Estimular
-Fer una dieta tova: croquetes, purés,triturats de fruita,truites,peix, canelons...

EFECTES ASSOCIATS QUE CAL EVITAR

A part dels indicats anteriorment (desnutrició, deshidratació), hi ha altres efectes associats que també anomenarem de passada:

Caigudes: poden tenir conseqüències greus com augmentar la desorientació, pèrdua de la facultat de caminar,...

Úlceres per pressió: són causades per la pressió constant sobre uns punts determinats.Una bona nutrició rica en proteïnes pot ajudar en la formació de massa muscular i ajudar a evitar les ulceracions.

Immobilització: retardar la immobilització per evitar efectes indesitjables. Cal mantenir l’exercici físic mentre sigui possible.

Enllitament: encara que el malalt no tingui mobilitat, cal evitar l’enllitament permanent Per compensar la situació serà convenient fer canvis posturals, (una mateixa postura no s’hauria d’allargar més de dues hores), mobilitzacions passives per mantenir l’extensió-flexió de totes les articulacions, asseure i estirar en llocs diferents per evitar que els punts de contacte siguin sempre els mateixos,...

LA PRESA DE DECISIONS

A mesura que el temps passa i van augmentant les dificultats per realitzar l’alimentació de la persona malalta en la forma habitual, pot ser que ens haguem de plantejar una alternativa.

Aquesta és una reflexió que cada cuidador ha de fer a nivell personal en base a les seves conviccions i a les que pugués haver expresat el malalt quan ho podia fer.